<%=Descripcio%>

Web en constant construcció!!

• Tot i que segueix considerat esport de risc, hi ha una petició expressa de les federacions internacionals de vol lliure de que se li tregui aquest atribut donada la gran evolució a nivell tècnic i de seguretat que ha experimentat aquesta disciplina els últims 15 anys.

• El parapent és un esport de vol lliure, és a dir, l’objectiu de qui el practica està lligat a gaudir de les sensacions de volar en silenci, d’aprofitar els corrents d’aire tèrmics i dinàmics i l’intent de superar les més llargues distàncies utilitzant la perícia tècnica, l’instint i, com no, els aparells electrònics que ens ajuden.

• Per a la pràctica d’aquest esport és necessària una zona d’enlairament que ha d’estar situada en un punt elevat (muntanya, pujolet, etc.) o en el seu defecte, pot ser estirat per un aparell anomenat “torn”.

• La muntanya des d’on és millor sortir ha de tenir formes el més suavitzades possible, sense arestes ni perfils molt trencats.

• L’enlairament ha d’estar ben encarat a la vessant de la muntanya i aquesta, per poder aprofitar les millors hores del dia (per raons termodinàmiques) ha de tenir la vessant orientada com més al Sud possible millor.

• Un cop enlairats, la nostra missió és la de trobar les corrents d'aire calent ascendent (tèrmiques) que ens poden fer pujar, si les girem adequadament, entre 2 i 8 metres per segon!

• Una altra forma d'allargar un vol notablement, és utilitzant el vent dinàmic, és a dir, el vent que al trobar la muntanya com a obstacle canviarà la direcció cap una d'ascendent i permetrà mantenir-nos per sobre la vessant durant molt de temps. Per baixar tant sols hem d'abandonar el perfil de la vessant i anar cap a la vall o aterrar al lloc de l'enlairament.